Vint-i-cinc anys de la Unió de Pagesos (1974 - 1999)
Peix i Massip, Andreu

Lleida : Pagès, 1999.
ISBN 8479356227

La Unió de Pagesos fou el resultat organitzatiu d'un llarg camí recorregut pel nou moviment pagès català durant el franquisme tardà. En el seu si hi actuaren organitzacions polítiques ben diferents: comunistes, socialistes, democratacristians, socialdemòcrates o nacionalistes. En aquest llibre, un dels seus fundadors, realitza una crònica sobre els avatars viscuts pel sindicat pagès des de 1974 fins 1999: la seva fundació, les primeres manifestacions, les vagues agràries dels anys setanta i vuitanta -les conegudes com Tractorades-, tot resseguint els avenços i retrocessos en la liquidació de les estructures heretades del règim franquista al camp, que encara van sobreviure més d'una dècada després del final de la dictadura en el nou règim autonòmic.

La Protesta de sólo unos pocos : el débil y tardío surgimiento de la protesta laboral y la oposición democrática al régimen franquista en Andalucía Oriental, 1951 - 1976
Ortega, María teresa

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 26 (2003) p. 113-160)

El present article té per objecte l'estudi i l'anàlisi d'un tema fins ara escassament tractat per la història de l'oposició al franquisme. S'ocupa dels factors que van fer possible el ressorgiment del moviment obrer i sindical, o de la protesta laboral, en les províncies escassament industrialitzades de l'Andalusia Oriental. D'aquesta manera, pretén acabar amb la visió tradicional creada per la historiografia que ha limitat els actes de protesta contra el règim de Franco a aquells espais intensament industrialitzats del nostre país. La present investigació, centrada en les províncies de Granada i Jaén i la seva evolució al llarg d'un dilatat període històric situat entre el final de la Guerra Civil i l'etapa final del règim franquista, condueix a la següent conclusió: malgrat l'existència de múltiples obstacles tals com els negatius efectes de les polítiques franquistes d'industrialització, el predomini del minifundisme empresarial o la debilitat de la classe obrera urbana, també es va produir a les províncies estudiades una reconstrucció de la cultura de la protesta i la reivindicació democràtica, si bé aquesta fou més lleu i més tardana.

De pagesos a ciutadans : Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agrari a Catalunya
Mayayo i Artal, Andreu

Barcelona : Afers, 1995
ISBN 9788486574253

Contra la imatge urbana d'un Món rural marcat per l'individualisme i el conformisme paralitzador, aquest llibre posa en relleu el dinamisme del societarisme pagès -cooperatives i Sindicats- en un ampli arc cronològic que va des dels seus orígens fins a l'actualitat. El trencament de la cultura tradicional, amb les transformacions socials de finals del segle XIX, no va suposar una destrucció de la solidaritat de la comunitat rural. Tot el contrari, l'aparició d'aquestes noves institucions associatives, de caràcter democràtic, constituïa la major aportació de la cultura popular al desenvolupament de la societat política contemporània. Un llarg camí que s'iniciava en un context marcat per la reestructuració econòmica -impacte del mercat, pressió dels terratinents urbans, plaga de la fil·loxera- i un forta Conflictivitat social que enfrontava els pagesos independents i els arrendataris amb uns propietaris que intentaven descarregar sobre els treballadors el cost de la crisi agrària. Ben aviat, les associacions autònomes del món pagès van haver de competir amb el sindicat paternalista i conservador promogut pels propietaris i l'Església, al mateix temps que rebien la influència dels Sindicats revolucionaris. Des d'aleshores i fins l'època de la integració europea, aquest estudi permet seguir la lluita secular dels pagesos catalans per "viure de la terra" amb dignitat.

Entre la política, la economía y el discurso : la protesta contra la dictadura franquista en la provincia de Albacete, 1970 - 1976
Martín García, Óscar José

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 36 (2008) p. 193-208)

Els anys finals del franquisme van ser testimoni de l'extensió d'una conflictivitat social ascendent que, sense aconseguir derrocar al règim, va contribuir a erosionar les bases de la dictadura i a crear les condicions polítiques en les quals va tenir lloc la transició a la democràcia. Aquest creixent cicle de protestes va ser alimentat i potenciat pel desenvolupament econòmic, els canvis socials i les reformes polítiques que van millorar el marc d'oportunitats i expectatives per a la mobilització sociopolítica. Però el creixement de la contestació durant els anys setanta, que es va estendre també a zones abans passives com la província d'Albacete, no va ser únicament el resultat automàtic de les noves oportunitats per a la lluita despreses del devenir social i polític del període. A partir de l'estudi del cas albacetenc, s'observa com, juntament a les condicions estructurals i organitzatives que van facilitar l'augment de la protesta, van interactuar les definicions col·lectives, construides socialment en la quotidianitat de la societat civil, que van justificar i dotar de significació a l'acció contra el règim autoritari. Sota aquesta perspectiva, encara que la historiografia del període s'ha centrat en la mobilització dels col·lectius obrers dels centres industrials i en els seus repertoris d'organització,el cas d'Albacete és interessant per a acostar-se als silenciosos processos de micromobilització en els què va adquirir sentit i es va ventilar la legitimació de la protesta antifranquista.

"España" y "Estado español" en el discurso político del nacionalismo gallego histórico (1886 - 1993)
Máiz Suárez, Ramón

Historia y Política. (Madrid. Núm 4 (2000) p. 171-208)

Aquest article analitza alguns codis binaris en els marcs interpretatius del discurs polític del nacionalisme gallec històric. A través d'aquests s'articula el nucli dur del concepte organicista de Galícia com a nació definit a l'entorn d'elements com la "raça", la llengua, el "volkgeist", la tradició, l'economia colonitzada, etc. juntament amb el moment relacional de l'ètnia d'exclusió ("Castella"), la nació inexistent ("Espanya"), l'impugnat Estat nacional ("Estat espanyol"), així com el model polític institucional que es rebutja i el model al qual s'aspira ("federalisme", "confederació", etc.). Amb aquesta finalitat s'han seleccionat en el fris temporal 1886-1993 tres grans talls per a acotar el corpus, els quals es corresponen amb moments de relleu particular, a saber: 1) els discursos fundadors de finals del s. XIX, 2) els nacionalismes de la II República i 3) el nacionalisme gallec durant la transició i la consolidació cap a la democràcia.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

Antinucleares y nacionalistas : conflictividad socioambiental en el País Vasco y la Galicia rurales de la Transición
Lanero Táboas, Daniel

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 43 (2011) p. 749-778)

En aquest article s'aprofundeix en la interacció entre societat rural i organitzacions polítiques i sindicals nacionalistes a Galícia i al País Basc. Així, hom se centra en un tipus específic de conflictivitat (l'ambiental) i en la mobilització social sorgida al seu entorn. Com a cas d'estudi es prenen les lluites contra els projectes de les centrals nuclears al nord de Lugo (Regodela-Xove) i la costa basca (Deba i Lemóniz). Es tracta d'analitzar, entre altres coses, si les forces polítiques i Sindicats nacionalistes intentaren introduir-se políticament al Món rural amb un discurs ecologista a través d'aquest tipus de conflictes i, a partir d'aquí, discernir com es bastí socialment la protesta i com evolucionà el propi moviment social.

La Reconstrucción del movimiento obrero en el País Vasco tras la autarquía franquista
Garmendia Urdangarín, José María

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 13-14 (1996) p. 391-412)

Aquest article forma part d'un treball d'investigació de més abast, que intenta cobrir la trajectòria del moviment obrer al País Basc al llarg de la dictadura franquista. En aquestes pàgines s'abordarà només un període i un tema: els inicis del desarrollismo-i l'anomenada liberalització política- i el sorgiment d'una nova dinàmica en el moviment obrer, respectivament. La perspectiva de la investigació fuig de la tradicional imatge piramidal avantguarda-treballadors per intentar analitzar l'estructura interna de la dinàmica autònoma d'aquests darrers. D'aquí que, malgrat que s'hagin consultat les fonts procedents de les forces clandestines, es presti un interès especial a d'altres com les orals, les memòries d'alguns dirigents de l'època -que operaven in situ, no des de l'Exili- i les procedents del propi aparell franquista, l'arxiu del Govern Civil de Bizkaia, per exemple.

Sindicalismo nacionalista en el rural gallego del tardofranquismo y la transición (1973 - 1978) : discurso y práctica para la democracia desde el campo
Díaz Geada, Alba

Historia, trabajo y sociedad. (Madrid. Núm 5 (2014) p. 101-117)

El 1973 es configuren els primers nuclis locals de les Comisiones Labregas (CCLL). Pocs anys després, a partir d'una escissió de les CCLL, naixia el Sindicato Agrario Galego (SAGA). Els dos representants del nacionalisme sindical agrari a Galícia van tenir històries diferents. La proposta d'aquest article és una aproximació al seu origen i evolució, sociologia i geografia, discurs i mètode, per a reflexionar sobre el paper del nacionalisme sindical en el rural gallec. Per una banda, la lectura que feia de la societat rural, el lloc atorgat a aquesta en el seu ideosistema i les diferències entre ambdues organitzacions ens permeten reflexionar sobre els projectes i estratègies del nacionalisme per al camp. Per l'altra, la seva participació en la conflictivitat del moment i el diferent nivell d'implantació ens ajudaran a comprendre la transició democràtica des d'una perifèria cada vegada més ben estudiada però que encara és objecte de tòpics.

Movilización social en la Galicia rural del Tardofranquismo : 1960 - 1977 = Social mobilization in the rural Galicia during the late Francoism : 1960 - 1977
Cabana Iglesia, Ana

Historia agraria : Revista de agricultura e historia rural. (núm. 48 (2009) p. 111-132)
ISBN 11391472

A pesar que la historiografia espanyola s'ha preocupat preferentment per l'estudi de l'àmbit urbà durant el tardofranquisme, el món rural no ha romàs aliè al sorgiment dels moviments socials de contestació característics d'aquest període. En aquest article, Ana Cabana i Daniel Lanero analitzen les formes organitzades de conflictivitat que es van desenvolupar al camp gallec en les darreres dècades del franquisme i durant els primers anys de la transició a la democràcia, amb la finalitat d'enfrontar aquella realitat social amb el marc general de mobilització que altres treballs han descrit. Els conflictes en el camp gallec dels anys seixanta i setanta poden agrupar-se en tres grans corpus: els relacionats amb la política impositiva del govern, focalitzats en la negativa al pagament de la quota empresarial de la Seguretat Social Agrària; els vinculats a l'expropiació i usurpació forçosa de terres en els conflictes contra la construcció d'embassaments i les protestes per la devolució del "monte vecinal en mancomún"; i uns tercers referits a la política de preus agraris, protagonitzats per les demandes de millors preus per la llet i la carn vacuna. Cabana i Lanero se centren en aquest treball en els dos primers tipus de conflictes definits atesa la seva repercussió geogràfica i temporal.